Processons:

-Processó de les Promeses:

El set de setembre quan cau la vesprada, les campanes de la basílica de Sant Jaume inicien el Repicament de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'immediat inici de la festa, que ressona en tota la ciutat.

Quan cessa el repicament i el silenci que descendeix del campanar anuncia que les portes de la basílica van a obrir-se, sonen les primeres notes de dolçaina i els balls comencen la primera de les processons, la de les promeses, en honor a la gran quantitat de veïns que participen. La Muixeranga alça les seues torres, ressonen els colps dels Bastonets, volen els pulcres vestits de la Carxofa, els Arquets i els Pastorets, sona el Bolero de les Llauradores mentre els tornejants redoblen els seus passos de guerrers.

La processó, que s'inicia amb els misteris i martiris, té un orde escrupolós amb les torres de la Muixeranga en segon lloc, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, el Bolero o Llauradores. La segona part de la processó és la religiosa. Encapçalada per la Creu Major la segueixen els Tornejants, l'estendard de la Mare de Déu, el públic i els festers.

-Processoneta del Matí:

El matí del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra la coneguda com processoneta del matí, la qual ofereix una sèrie de matisos i detalls únics que la llum del dia regala al visitant que contempla aquest tradicional espectacle. Aquesta és la més breu però la més intensa i visitada de les processons. En els pocs metres que separa la Capella de la Trobada de la basílica de Sant Jaume, tots els balls es concentren al llarg del carrer Berca i la plaça del Carbó.

Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la basílica de Sant Jaume. Dins un espai reduït de la plaça Major tots els balls dansen al mateix temps.

Amb la façana de la basílica com a teló de fons, tots els balls dansen al mateix temps, mentre els portadors de la imatge realitzen un al·legòric triple intent d'entrada.

-Volta General:

La processó anomenada de La Volta Gran, és la més llarga amb més de 7 hores de duració, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la basílica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, encara que no hi ha cap horari establit, passades les dos de la matinada. En aquesta processó els tradicionals balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre les festes. 

• Els Pastorets, els xiquets i xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb una bagatge històric rellevant.
• El Bolero o Llauradores és el ball més modern de la processó, ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i el tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
• Els gegants, aquest ball s'ha recuperat recentment, únicament ix en la "processoneta del matí". Els gegants són dues figures de diversos metres d'altura portats per una persona, els quals representen al rei En Jaume I i a la seua dona Na Violant d'Hongria, portant el tractat pel qual s'atorgaven els furs al Regne de València. El portador fa girar i ballar als gegants al so de la dolçaina i el tabalet.
• Els Tornejants són, junt amb la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Aquest singular ball d'orígens guerrers replet de continguts místics posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.

Balls:

• La Muixeranga, conjunt de figures plàstiques compost per torres humanes i figures representatives, obrin una successió de balls que finalitzen, just abans del guió de la Mare de Déu.
  • El Ball, Passeig o Floretes: Té lloc abans d'incorporar-se tot el grup a la processó. Els muixeranguers, col·locats en dues fileres, fan un ball amb ciris encesos.
  • Torres Humanes o Pujades: Els muixeranguers van muntant uns sobre altres, en posició flexionada, formant una torre fins que tots els membres han muntat quan van ajupint-se tots al so de la música. La torre està rematada per un xiquet amb els braços oberts i una cama alçada.
• Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en altres pobles valencians com Morella, Peníscola o l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta a la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i la dolçaina els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els "bastonets" i les "plantxetes".[3]
• La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Aquesta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que té en el seu final una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, eixint d'ella un colom blanc.

• Els Arquets són una variant del ball de la Carxofa, ja que es van separar en 1988, pel gran nombre de xiquetes que desitjaven participar en el ball de la Carxofa. Per açò es va decidir dotar a aquest ball d'un grup de ballarines propi, juntament amb una nova vestimenta. Són molt similars al Ball de Cercolets habitual a Catalunya.

El Coso taurí d'Algemesí té una forma característica i que la dota de singularitat en el món dels especialistes en curses de braus. Ideada en la forma actual el 1943 per l'arquitecte Joan Segura i Llac, la plaça és en l'actualitat un quadrilàter l'única tira de fusta i rectangular en tota Espanya, amb els costats paral·lels a les façanes dels edificis que formen la plaça Major. Està dividida en 29 grades disposades en quatre seccions: de la 2 a la 4 formen el costat de l'Ajuntament, del 6 al 14 formen el costat de la Pastora, del 16 al 20 el costat de Xarpa, i del 22 al 29 el costat de l'Església. Resten quatre grades que formen els quatre cantonades del quadrilàter, l'1, el 5, el 15 i el 21.

La construcció d'aquesta plaça comença cada any a les poques hores de l'entrada de la Mare de Déu de la Salut a la Basílica de Sant Jaume a l'última processó de les Festes a la patrona. Al contrari que es pugui pensar per la complexitat de l'estructura, són els propis cadafaleros (pocs dels quals són professionals de la construcció, de la mateixa manera que de qualsevol altra cosa) els que s'encarreguen d'aixecar en poc més d'una setmana aquesta obra , sota l'atenta mirada del tècnic de plaça i sota la supervisió de l'aparellador i l'arquitecte.

Sense entrar en massa especificacions de la construcció dels cadafals podem dir que aquests es fixen en el paviment mitjançant donats els punts de col·locació dels puntals de càrrega davanters de cada cadafal. La primera tramada de anguileres reposa sobre ells i sobre una jacina assentada sobre puntals de càrrega compostos per dues peces, una com a recolzaments i d'una altra com a guia (normalment troncs de pi) lligats com a mínim per tres cordes. Entre aquests puntals i els davanters van dos troncs com tirants. Molt pocs cadafals tenen una sola tramada, generalment tenen dos tramades (alguns angles més). Sobre les anguileres es col·loquen les esquadres a nivell i col·locades una darrere d'una altra. Després es tapa el cadafal amb un folre de taules i deixant un espai per a l'escala. A continuació es col·loquen els seients sobre el graderio o es fiquen cadires o banquets.

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremada). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tota hora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més sovint amb el vestit de Saragüells o Torrentí.

Actualment a la ciutat d'Algemesí podem trobar deu falles diferents com ara son la falla Ideal Terra i Adjacents, la falla Nou Mercat, falla Parc Bernat Guinovart, Falla el Pla, Falla Barri Santa Bàrbara, Falla Crist de l'Agonia-Lluís Martinez i Adjacents, Falla Victor Pradera-Ferran d'Aragó, Falla Plaça del Cid-Albalat i Adjacents, Falla Plaça Cabanilles i la Falla Plaça Tres Moreres.

La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalemprocedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.

La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril. D'altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient).