Història Algemesí

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fentina. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de Les Trobes, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemesí el títol de Vila Reial, s'hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Séquia Reial del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies. L'expulsió dels moriscos realitzada el 1609 suposà un gran problema econòmicament.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'església de Sant Jaume, d'estil renaixentista. 

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Reial del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròsque donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVIIfóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, a causa dels plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute censal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu